Des de l’Altraveu sempre hem defensat l’urbanisme sostenible com un principi bàsic d’actuació. Seguint en l’estudi i l’anàlisi de la documentació de partida per a la revisió del pla d’ordenació urbana, creiem que és necessari referir-nos a l’article 3 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i el seu reglament.
Aquesta llei que es refereix al concepte de desenvolupament urbanístic
sostenible,
indica que és bàsica la utilització racional del territori i el medi
ambient i que aquesta,comporta conjuminar les necessitats de creixement
amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics,
arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de
vida de les generacions presents i futures. A més la llei ens indica que
atès que el sòl és un recurs limitat, cal evitar la dispersió en el
territori per afavorir la cohesió social. També assenyala que cal
considerar la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, i atendre la
preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees
rurals per consolidar un model de territori globalment eficient.
Així doncs, l’exercici de les competències urbanístiques, també les
municipals, han
de garantir, d’acord amb la llei, l’objectiu del desenvolupament
urbanístic sostenible.
Tots aquests objectius passen doncs per polítiques públiques que
afavoreixin la compactació urbana, i que preservin els sistemes de vida
tradicionals en relació amb el sòl i els seus usos, que treballin per un model urbanístic inclusiu i social, gestionant adequadament el patrimoni natural i històric cultural del territori.
No sempre s’ha actuat en aquest sentit des de les institucions que
gestionaven el
nostre territori, però creiem que són principis que haurien de regir per
sobre d’altres
consideracions que darrerament s’han anat imposant i que han acabat
suposant, massa sovint, pèrdues. Casos com els de la urbanització del
polígon de Can Bages o la zona del Rieral (al costat del Ripoll) són
clars exemples de mala gestió dels espais del municipi que han suposat
despeses a nivell ambiental a causa de la degradació d’espais naturals i
segueixen suposant un elevat preu econòmic de manteniment,així com
també social a causa de la dispersió i del creixement d’espais buits. En
aquest sentit, Castellar no hauria de estar d’esquenes al riu Ripoll,
sinó que s’hauria de potenciar els usos lúdics i d’esbarjo d’una espai
natural de gran interès i amb un patrimoni històric industrial (com per
exemple Can Barba), que és necessari conservar.
Creiem doncs que totes aquestes consideracions han de ser un dels pilars
que sustentin aquest nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal per
aconseguir que el territori en el que vivim defineixi cada dia una mica
més allò que volem ser.
