RIPOLL

Actuar a nivell municipal, però també recolzar i fomentar la col•laboració entre els municipis riberencs del riu Ripoll, per desenvolupar diverses actuacions com les establertes en les nou línies de l’Estudi paisatgístic del riu Ripoll. Les actuacions aniran encaminades a recuperar i preservar la biodiversitat i els processos biològics, i a orientar i impulsar un desenvolupament econòmic i uns usos socials compatibles amb la preservació de l’espai fluvial. Serà bàsic el manteniment i recuperació dels espais agrícoles, en el marc d’una agricultura sostenible, i plantegem l’estudi de la creació d’un centre de formació i investigació en agricultura i jardineria sostenible (un Parc d’Horta) que tingui també una vessant educativa de coneixement del medi natural i agrícola del riu Ripoll. En aquest context, i tal com indica l’estudi, serà necessari fomentar el paper de les ADF i de la gestió forestal sostenible. Així mateix seran actuacions centrals l’ampliació de la xarxa de camins, recuperant també antics traçats, i la preservació i recuperació del patrimoni arquitectònic. Es gestionarà i regularà de manera consensuada la zona d’horta sota la zona industrial de Can Bages davant del molí del Rieral. 

Accessibilitat al riu:

El Ripoll passa a prop dels assentaments urbans de les Arenes, Airesol, Sant Feliu del Racó i resegueix Castellar per ponent. 

Potenciar aquest sistema fluvial i facilitar-ne l’accessibilitat per fomentar la mobilitat sostenible pot generar una riquesa al municipi a nivell ambiental i econòmic. 

Ara mateix el camí del riu és un dels més transitats amb bicicleta. Pel Ripoll entre Castellar i Sabadell hi ha una distància d’uns 25 minuts (8Km) i una de les dificultats més grans són les baixades i pujades des del riu al pla dels municipis (8% pendent a la pujada de Can Junqueres – 17,5% a la pujada de Can Bages des del Rieral, el màxim recomanat és un 5%). Caldria pensar com fer aquest espai accessible a tothom i trobar la manera de facilitar la baixada i pujada en els trams més pronunciats. En aquest sentit es podrien plantejar ascensors en punts estratègics tant a Sabadell com a Castellar del Vallès, amb això reduïriem considerablement el temps del trajecte amb bicicleta i acostariem el riu a tothom. 

Torrent de Canyelles

Aquest sector és ric en aigua, i permet potenciar la petita producció agrícola, a partir de les feixes que existeiexen des de Canyelles fins al Brunet. Aquest sector darrerament s’està regenerant per si mateix i caldrá pensar amb quins elements podriem afavorir la consolidació del que ara s’hi està fent. L’aigua de Canyelles és un element històric propi que serveix per explicar part de la història hidràulica de Castellar i està totalment lligat amb l’arrelament de la petita producció agrícola d’aquesta zona. Cal facilitar l’aplicació de l’ordenança que es va aprovar per fer desaparèixer els elements provisionals que es fan servir per tancar els horts i les construccions espontànies amb materials no adequats per l’espai. 

Castellar des dels horts de Canyelles

Can Barba

La casa del Pont és una edificació lligada amb la història del sector industrial de Can Barba. Aquests elements, així com les edificacions que hi ha més amunt o el carrer Pepín Valls, ens serveixen per explicar una època en que Castellar a través del tèxtil tenia plena ocupació. La casa del pont podria ser un punt d’informació de l’eix del Ripoll i al mateix temps aprofitar per fer-hi, per exemple un museu temàtic (ens consta que des de l’entitat que organitza la Setmana del Palasso, ja s’ha fet alguna proposta al respecte). En l’inventari es citen diferents elements que hi ha en aquests espai: 

• Antic molí
• Torre del director de Can Barba
• Refugis de Can Barba 
• Xemeneia del Pito de Can Barba 
• Xemeneia de Can Barba (antic molí al final del carrer Sant Jaume) 
• Torre del Pont i jardí (casa del Pont) 
• Establiment ibèric pitu de Can Barba 

*No veiem possible la construcció d’una variant que passa per la plaça de la Miranda fins a baix a la torre del Pont. 

Fàbrica de Can Barba, 1866

Molí d’en Busquets

En el pla general vigent es descriu com a Subzona 7.4d., és una antic sector industrial de Castellar que a l’any 1978 va deixar de funcionar i l’abandonament va degradar-ne les edificacions. Aquest sector vinculat a la producció tèxtil de Tolrà era un polígon amb elements i una ordenació peculiars. 

Molí d’en Busquets des de Can Carner, ara i abans

En el pla general es recomanava l’enderrocament però també un estudi de detall i un informe preceptiu de l’ACA pel risc d’inundació. Durant l’enderroc d’aquest espai hi va haver irregularitats. Es van tallar arbres, destrossar els horts que hi havia es va fer una mala gestió dels residus i es van enderrocar construccions sense atendre les recomanacions dels arqueòlegs de la Generalitat. L’enderroc també va afectar a la sèquia Monar generant problemes al sistema de reg dels horts de més avall. És un espai ric en aigua Cal una reflexió sobre el futur d’aquest espai del que ara només en queda la xemeneia i la sèquia Monar. Hi ha un estudi amb data de febrer de 2007 que recull els elements que hi havia en aquest espai i l’estudi arqueològic que es va fer abans de l’enderroc. Són documents que serveixen per fer-se la idea del valor patrimonial que hi havia en aquest espai i que hem deixat perdre. (es recomana adjuntar amb el document que entreguem els dos estudis que s’esmenten per completar la informació: Ecoestudis i Dracma) En aquest mateix lloc, just davant del Molí hi ha la depuradora del municipi que es va construïr en sòl privat amb unes condicions a llarg termini, caldria saber quina és la situació actual d’aquest sòl i quines possibilitats hi hauria de repensar l’ubicació d’aquest equipament per millorar el paisatge del riu. 

 Depuradora municipal, Molí d’en Busquets i Can Carner als fons a dalt

El Rieral

El Rieral és la fàbrica que hi ha baixant de Can Carner cap a Sabadell a baix el Ripoll. En l’inventari s’esmenta la fàbrica i la xemeneia. També anomenem Rieral a la zona d’horta urbanitzada just sota de Can Bages. Aquest espai disposa d‘electricitat, aigua i xarxa de clavagueram. El Rieral és un espai qualificat en el Pla General amb la clau 13.2, que es defineix com a hortícola. També té la clau 14 (valor ecologic i paisatge). Aquesta zona comprèn aquells terrenys classificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció que, per la destinació agrària i per la seva funció d’espais oberts a l’entorn de la ciutat, s’han de preservar de qualsevol procés d’urbanització per tal d’assegurar el desenvolupament i la millora de les explotacions agràries. 

La finalitat de l’ordenació d’aquests sòls és la seva protecció per tal d’assegurar la continuïtat de les explotacions agràries i la seva promoció i desenvolupament. 

 3.- La zona agrària comprèn dues subzones:

• Subzona 13.1: Agrícola-ramadera

• Subzona 13.2: Hortícola 

La regulació del pla general per tant no permet l’ocupació actual i per tant cal un anàlisi profund per resoldre la situació d’aquest indret. Sembla que s’havia plantejat construïr la depuradora que hi ha prevista al polígon de Can Bages, podria ser un element de reflexió de cara a reordenar aquest espai i millorar l’entorn de Can Bages.
Aquesta zona del riu amb el temps s'ha anat poblant i disposen d'electricitat, aigua i clavagueram.