7/7/12

El territori també és identitat


Des de l’Altraveu sempre hem defensat l’urbanisme sostenible com un principi bàsic d’actuació. Seguint en l’estudi i l’anàlisi de la documentació de partida per a la revisió del pla d’ordenació urbana, creiem que és necessari referir-nos a l’article 3 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i el seu reglament.
 
Aquesta llei que es refereix al concepte de desenvolupament urbanístic sostenible, indica que és bàsica la utilització racional del territori i el medi ambient i que aquesta,comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. A més la llei ens indica que atès que el sòl és un recurs limitat, cal evitar la dispersió en el territori per afavorir la cohesió social. També assenyala que cal considerar la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, i atendre la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals per consolidar un model de territori globalment eficient.

Així doncs, l’exercici de les competències urbanístiques, també les municipals, han de garantir, d’acord amb la llei, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible. Tots aquests objectius passen doncs per polítiques públiques que afavoreixin la compactació urbana, i que preservin els sistemes de vida tradicionals en relació amb el sòl i els seus usos, que treballin per un model urbanístic inclusiu i social, gestionant adequadament el patrimoni natural i històric cultural del territori.

No sempre s’ha actuat en aquest sentit des de les institucions que gestionaven el nostre territori, però creiem que són principis que haurien de regir per sobre d’altres consideracions que darrerament s’han anat imposant i que han acabat suposant, massa sovint, pèrdues. Casos com els de la urbanització del polígon de Can Bages o la zona del Rieral (al costat del Ripoll) són clars exemples de mala gestió dels espais del municipi que han suposat despeses a nivell ambiental a causa de la degradació d’espais naturals i segueixen suposant un elevat preu econòmic de manteniment,així com també social a causa de la dispersió i del creixement d’espais buits. En aquest sentit, Castellar no hauria de estar d’esquenes al riu Ripoll, sinó que s’hauria de potenciar els usos lúdics i d’esbarjo d’una espai natural de gran interès i amb un patrimoni històric industrial (com per exemple Can Barba), que és necessari conservar.

Creiem doncs que totes aquestes consideracions han de ser un dels pilars que sustentin aquest nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal per aconseguir que el territori en el que vivim defineixi cada dia una mica més allò que volem ser.